Hi ha dies en què els raigs de sol em desperten ficat en feina • Els seus centelleigs em donen de ple en els ulls amb el pensament perdut en el que ens depararà la jornada que ve; alguns es desperten grisos, o amenaçant pluja o simplement plovisquejant ... • Cada dia em trobo amb l'atractiva imatge d'una alba sempre diferent que ocupa tot l'espai disponible de la meva taula de treball • Tot, tot es mou; res està quiet .. • Contemplo feliçment el resultat i em poso a pensar en una frase que sigui breu, senzilla, fàcil de recordar i tremendament efectiva, contundent: «Bon dia!» (... aquesta és perfecta ...!) • Si alguna vegada no veig l'alba, perquè el coixí se m'ha enganxat ..., llavors, els dies se m'ajunten, un contra un altre, com si dilluns i dimarts fossin el mateix dia: «dillunsdimarts» ... • Quan això passa espero al següent per poder crear l'anunci de cada dia ...